Assessorament caní respectuós

T'acompanyo a conèixer al teu gos i a millorar la vostra relació a través de l'educació canina respectuosa.

Assessorament caní respectuós

T'acompanyo a conèixer al teu gos i a millorar la vostra relació a través de l'educació canina respectuosa.

L'educació canina
necessita més d'això:

Empatia

Ficar-nos en el lloc dels nostres gossos i ser capaços d’entendre les seves emocions ens ajudarà a entendre’ls a ells. De la mateixa manera, també és imprescindible adaptar-se a cada família i ficar-se al seu lloc buscant les millors solucions pel benestar de tots.

Comunicació

Entendre el llenguatge caní és bàsic per poder respectar al nostre gos, millorar el seu benestar i millorar la nostra relació. T’acompanyo a crear una comunicació clara amb ell perquè el puguis entendre i comunicar-te en cada moment.

Individualització

Cada gos i cada família són únics, per això les pautes sempre han de ser personalitzades i adaptades als individus. Per ajudar-vos i acompanyar-vos de manera adequada necessito conèixer al gos i a la família, i anar a l’arrel dels problemes. 

Com et puc ajudar?

Sessions d'educació canina

T’ajudaré a entendre al teu gos per saber acompanyar-lo, resoldrem dubtes i et donaré les eines necessàries per poder gestionar i superar les dificultats, assolir el benestar i us pugueu comunicar d’una manera clara. Anirem a l’arrel dels problemes, sense tapar-los, per assolir aprenentatges sòlids i poder aplicar-los als diferents àmbits de la vida.

Contacta'm

Hola, som el Xoco i la Sara!

Jo, la Sara, sóc la part humana del projecte i amb la que treballaràs colze a colze.

El Xoco, família i company de vida, és el gos que m’ha portat fins aquí, el gos pel qual m’he format i pel que he decidit ajudar a altres famílies, que com nosaltres, hem necessitat ajuda per arribar fins aquí.

Et convido a descobrir una miqueta més sobre nosaltres i sobre la manera en què treballo:

Hola, som el Xoco i la Sara!

Xoco i Sara família multiespècie treballant amb educació canina respectuosa

Jo, la Sara, sóc la part humana del projecte i amb la que treballaràs colze a colze.

El Xoco, família i company de vida, és el gos que m’ha portat fins aquí, el gos pel qual m’he format i pel que he decidit ajudar a altres famílies, que com nosaltres, hem necessitat ajuda per arribar fins aquí.

Et convido a descobrir una miqueta més sobre nosaltres i sobre la manera en què treballo:

Què és l'educació canina respectuosa?

L’educació canina respectuosa reconeix la vàlua dels nostres gossos i a cada individu com ésser únic i, també, valora els seus interessos i les seves necessitats. En una relació sana és necessari tenir en compte a totes les parts i, perquè hi hagi respecte cap als gossos, també necessiten ser compresos per la part humana.

Importa el que senten, el que necessiten i el que volen, va a l’arrel dels problemes i els acompanya segons les seves capacitats en cada moment per tal d’assolir el seu benestar.

Els gossos no tenen un problema de comportament o males conductes perquè si, els gossos tenen dificultats o malestar i, igual que nosaltres, tenen la necessitat d’expressar-los. Si només ens centrem en el comportament visible -i molest- no l’estarem ajudant a adquirir el benestar o les eines que necessita per afrontar el món i superar les dificultats.

No treballo obediència ni modificació de conducta

com a mínim, tal com ho entenem fins ara.

Crec que cap d’aquestes dues especialitzacions ajuden als gossos en les seves dificultats i, molt menys, a ser capaços per ells mateixos d’enfrontar-se al món que els rodeja.

No volem gossos que depenguin de les nostres ordres tota l’estona per saber què fer o prohibir sense més les conductes. El que busquem aquí són gossos capaços de comunicar-se amb les seves famílies i capaços d’expressar malestars, perquè si són família, l’últim que volem és que estiguin malament o anul·lar-los com individus.

Que no es treballi l’obediència com a tal, no significa que no existeixin normes i límits, aquestes són necessaris a totes les relacions per un equilibri i per tenir relacions sanes. Aquí ficarem els límits de manera sana i pensant en el grup, i aprendrem a entendre als nostres gossos i comunicar-nos amb ells per tal de poder demanar les coses i que ells ens les demanin a nosaltres.

I que no treballi la modificació de conducta no significa que les conductes no canviïn, en comptes de centrar-nos a eliminar aquelles conductes que ens molesten, entendrem d’on venen i el perquè, per anar a l’arrel del problema i buscar el benestar. Les conductes, al cap i a la fi, són el canal per tal d’expressar alguna cosa i no el missatge final. Aquestes conductes desapareixeran si busquem el benestar, ja que si estan bé, no necessitaran expressar els malestars.

No treballo obediència ni modificació de conducta

com a mínim, tal com ho entenem fins ara.

Crec que cap d’aquestes dues especialitzacions ajuden als gossos en les seves dificultats i, molt menys, a ser capaços per ells mateixos d’enfrontar-se al món que els rodeja.

No volem gossos que depenguin de les nostres ordres tota l’estona per saber què fer o prohibir sense més les conductes. El que busquem aquí són gossos capaços de comunicar-se amb les seves famílies i capaços d’expressar malestars, perquè si són família, l’últim que volem és que estiguin malament o anul·lar-los com individus.

Que no es treballi l’obediència com a tal, no significa que no existeixin normes i límits, aquestes són necessaris a totes les relacions per un equilibri i per tenir relacions sanes. Aquí ficarem els límits de manera sana i pensant en el grup, i aprendrem a entendre als nostres gossos i comunicar-nos amb ells per tal de poder demanar les coses i que ells ens les demanin a nosaltres.

I que no treballi la modificació de conducta no significa que les conductes no canviïn, en comptes de centrar-nos a eliminar aquelles conductes que ens molesten, entendrem d’on venen i el perquè, per anar a l’arrel del problema i buscar el benestar. Les conductes, al cap i a la fi, són el canal per tal d’expressar alguna cosa i no el missatge final. Aquestes conductes desapareixeran si busquem el benestar, ja que si estan bé, no necessitaran expressar els malestars.